Sempre expliquem que cal fomentar un model de producció, distribució i consum d’aliments, i de desenvolupament socioeconòmic, més SOSTENIBLE, ÈTIC I JUST, emprant com a eina la recuperació de les ESPÈCIES SILVESTRES COMESTIBLES i les VARIETATS agrícoles TRADICIONALS.
Ara ha arribat el moment de FER-HO REALITAT. Perquè és possible obtenir aliments de qualitat, bons, saludables, nutritius i per a tots els gustos només a partir de matèries primeres locals, cultivades de forma sostenible de veritat, i per les quals s’ha pagat un preu just als agricultors i agricultores.
I perquè és imprescindible poder conèixer amb la màxima transparència i detall A QUÈ ESTEM CONTRIBUÏNT amb el nostre consum, perquè massa vegades la imatge que ens volen vendre és diametralment oposada amb la realitat.
Només així podrem saber amb certesa que contribuïm a la imprescindible gestió sostenible del territori, a la reversió del despoblament rural, a la preservació de tots els serveis ecosistèmics que l’entorn ens ofereix, i a la generació d’oportunitats laborals i de desenvolupament social i econòmic a escala local.
És per tot això que plantegem aquest projecte, en que convertirem el Forn de Jorba en un exemple i referent del NOU PARADIGMA AGROALIMENTARI, essent la constatació que tot el que hem estat explicant els darrers cinc anys ÉS perfectament POSSIBLE i que es pot implementar arreu. Demostrarem també que la normalització del cultiu i consum d’espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals pot ser una gran eina de canvi.
Nosaltres hi posarem l’energia, la il·lusió, l’ambició, el compromís, el rigor i la responsabilitat. I entre totes i tots cal que hi posem els recursos, que aniran destinats als quatre eixos següents:
- Renovació i ampliació de material per al forn – obrador: espai de fred, armaris de fermentació controlada, laminadora, autoclau, mobiliari.
- Espai de venda i zona interactiva: ampliació i reforma dels mostradors, zona per productes refrigerats, àrea de treball, i zona interactiva per descobrir a fons el què, com i perquè del nou model plantejat.
- Obres i adequació d’espais: accessibilitat persones amb mobilitat reduïda, renovació sistema elèctric i aigua, eliminació falsos sostres, eliminació envans, sanejament general, millora tancaments.
- Sistema de traçabilitat per mostrar sempre a què estem contribuint amb el nostre consum: desenvolupament informàtic, generació del contingut, i relat
Som conscients de la magnitud del repte, és un projecte ambiciós, sí. Però sobretot és un projecte imprescindible a nivell de país per TRANSFORMAR EL FUTUR. Que no s’hagi fet fins ara no és pas símptoma d’una quimera, sinó l’indicador que corrobora l’oportunitat que tenim entre les mans.
Moltes gràcies per ser-hi, perquè IMPOSSIBLE ÉS NO FER RES PER CANVIAR-HO TOT.
Main features and goals of the crowdfunding campaign
OBJECTIU GENERAL
L’objectiu general del projecte és demostrar, mitjançant l’exemple del Forn de Jorba, que és possible un desenvolupar un nou model de producció, distribució i consum d’aliments, i de desenvolupament socioeconòmic: més sostenible, ètic i just, que reverteixi positivament al territori, i que empri amb normalitat les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals.
UNA ACTUACIÓ LOCAL PER UN PROJECTE NACIONAL
Aquest canvi de paradigma comença amb el Forn de Jorba, situat a la mateixa localitat on també hi ha la seu central del Col·lectiu Eixarcolant, però sempre amb l’horitzó que sigui el referent a partir del qual fer arribar el canvi a tot el país. Es tracta per tant d’una actuació de caire local emmarcada en un projecte d’abast nacional que té per objectiu transformar completament el model agroalimentari.
SET IDEES CLAU
-
Projecte crucial per generar un nou paradigma de consum alimentari i generar una nova cadena de valor agroalimentària. Volem demostrar i compartir que allò que hem estat explicant els darrers cinc anys ÉS perfectament POSSIBLE, necessari, i genera enormes externalitats positives en el territori i l’economia local.
-
Actuació local (al Forn de Jorba) emmarcada en un PROJECTE NACIONAL. El que fem al Forn de Jorba serà l’exemple que permetrà demostrar que el mateix es pot fer en qualsevol punt del territori. Cal tenir l’exemple que allò que defensem és possible si volem que s’escampi arreu.
-
Farem allò que pràcticament no ha fet ningú. Generarem de forma clara i senzilla un nou criteri de decisió de compra. Gràcies a la traçabilitat desenvolupada, per primer cop podràs SABER amb el màxim detall A QUÈ ESTÀS CONTRIBUINT amb el teu consum. Alhora, farem evident que el sector agrari i ramader no només és important per la sobirania alimentària sinó que també és cabdal per al manteniment de la biodiversitat i funcionalitat dels paisatges, de l’equilibri territorial, dels paisatges culturals, i per a la generació d’economia local.
-
Demostrarem que cal un canvi total de paradigma en el model agroalimentari, per tal que el SECTOR PRIMARI sigui un pal de paller, un ELEMENT VERTEBRADOR d’aquest país. Cal apostar-hi perquè ens afecta a totes i tots, i perquè si ens ho proposem podem fer possible allò que indiscutiblement és necessari. Aquest canvi de model, nou paradigma, ha de ser una estructura d’estat del nou país i societat que volem construir.
-
La transformació del model agroalimentari, la recuperació de la sobirania alimentària, la diversificació de l’agricultura, la lluita contra el despoblament rural, i la generació d’una nova economia lligada al territori només és possible si, entre d’altres factors, recuperem i normalitzem, el cultiu, transformació, comercialització i consum d’ESPÈCIES SILVESTRES COMESTIBLES i VARIETATS agrícoles TRADICIONALS, sempre des dels paradigmes de l’economia social i solidària i la justícia social.
-
Cal recuperar receptes i usos perduts, perquè la gastronomia també és cultura, territori i país; i alhora cal INNOVAR mitjançant noves creacions gastronòmiques fruit de la innovació i la incorporació de receptes d’arreu del món creades sempre amb productes locals.
-
Resulta inajornable fomentar un model productiu, social, i econòmic que permeti donar resposta a l’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, no només amb la utilització de productes de proximitat, sinó també amb la minimització de residus, l'economia circular, i el decreixement com a horitzó.
I CONCRETAMENT, QUÈ FAREM
Convertirem el Forn de Jorba (amb el corresponent obrador, forn de llenya, i espai de venda), situat al petit poble de Jorba en l’EXEMPLE QUE un altre model agroalimentari ÉS perfectament POSSIBLE i viable. Serà un exemple i referent, essent la constatació que tot allò que hem estat explicant els darrers cinc anys té tot el sentit i que es pot implementar arreu. Serà un MIRALL en el qual tothom qui vulgui seguir el mateix camí s’hi podrà veure reflectit. És per tant una actuació local pensada en clau NACIONAL. És la primera pedra del que ha de ser el nou paradigma agroalimentari català.
Les actuacions a desenvolupar s’estructuren en aquests quatre GRANS EIXOS:
- Renovació i ampliació de MATERIAL per al forn – obrador: espai de fred, armaris de fermentació controlada, laminadora, autoclau, mobiliari.
- Espai de VENDA i ZONA INTERACTIVA: ampliació i reforma dels mostradors, zona per productes refrigerats, àrea de treball, i zona interactiva per descobrir a fons el què, com i perquè del nou model plantejat.
- OBRES i adequació d’espais: accessibilitat persones amb mobilitat reduïda, renovació sistema elèctric i aigua, eliminació falsos sostres, eliminació envans, sanejament general, millora tancaments.
- Sistema de TRAÇABILITAT per mostrar sempre A QUÈ ESTEM CONTRIBUÏNT amb el nostre consum: desenvolupament informàtic, generació del contingut, i relat
QUAN TOT ARRENQUI, FITES I DIRECTRIUS PER SER LA LLAVOR QUE S'ESCAMPI ARREU
1) RECUPERACIÓ d’espècies silvestres comestibles i varietats tradicionals PER DIVERSIFICAR L'AGRICULTURA i generar SOBIRANIA ALIMENTÀRIA.
- Utilitzar amb normalitat 200 espècies silvestres comestibles
- Utilitzar amb normalitat 300 varietats agrícoles tradicionals
- Establir una xarxa de proveïdors formada per més de 150 productors i transformadors locals
- Aconseguir que totes les primeres matèries emprades siguin locals i obtingudes de forma sostenible, exceptuant les que localment no es puguin obtenir, per exemple xocolata, que provindran de comerç just
2) Garantia d’un PREU JUST pels productors i transformadors, saber d’on bé tot allò que consumim i què hi ha al darrere. Generar OCUPACIÓ LOCAL, combatre el DESPOBLAMENT RURAL, fomentar la BIODIVERSITAT.
- Cada productor i/o transformador serà l’encarregat de fixar el preu al qual ven els productes, preu que vetllarem sempre que sigui just.
- Venda directa i escurçament de les cadenes comercials. Treballarem de forma directa amb els productors i transformadors, reduint així els intermediaris.
- Treballarem amb productors que duguin a terme una agricultura i ramaderia sostenible a nivell ambiental, social i econòmic, i especialment amb aquelles que formin part de l’economia social i solidària.
- Compartirem sempre tota la traçabilitat dels productes, per tal que les consumidores i consumidors pugueu conèixer l’origen de les primeres matèries, saber el preu en origen que s’ha pagat, veure exactament on s’han produït, i ser conscients de quins territoris esteu contribuint a dinamitzar gràcies a la vostra compra.
3) Oferir aliments BONS, DE QUALITAT, SALUDABLES i NO ELITISTES, perquè l’alimentació és un dret i saber a que estem contribuint amb el nostre consum, també.
- Generar un ampli ventall de productes, tant frescos com transformats, que constatin que podem tenir una alimentació variada, bona, divertida, i saludable només amb productes locals i de temporada.
- Innovar i diversificar les opcions alimentàries que tenim en base a espècies silvestres comestibles, varietats tradicionals, i productes locals.
- Oferir els productes a un preu just, no elitista i no subjecte a l’especulació. Concretament, pels productes d’altres proveïdors que es comercialitzin des del Col·lectiu Eixarcolant s’aplicarà sempre un marge d’entre el 30 i el 35% (aquesta mica de variació es deu a poder arrodonir els preus per facilitar la comprensió i la compra). Aquest marge també és el que es preveu per als productes d’elaboració pròpia un cop comptabilitzades les despeses de producció.
- No variar els preus al llarg de la temporada segons les lleis de l’oferta i la demanda. Els preus només es canvien si canvien els costos de producció
- Seguir la temporalitat dels productes, per tal que en cada moment s’aprofitin els recursos que més disponibles tenim.
4) Explicar, de forma sistemàtica, clara i detallada, què hi ha darrere dels productes que s’estan consumint, per SABER A QUÈ S'ESTÀ CONTRIBUINT AMB CADA ACCIÓ DE COMPRA. Aquesta informació es facilitarà al consumidor a través d’un codi QR associat al producte i al tiquet de compra, i també serà consultable a la pàgina web i a la zona interactiva de l'espai de venda.
- Per cada producte es podrà conèixer quin percentatge del preu correspon al cost dels ingredients, quin percentatge correspon al cost d’elaboració i gestió, quin percentatge correspon al cost de venda, i quin percentatge correspon a beneficis (l’objectiu és que aquest darrer percentatge es situï entorn el 25%)
- Per cada producte es podrà conèixer a què es destinen els beneficis obtinguts, que es reinvertiraan íntegrament en altres projectes del Col·lectiu Eixarcolant per transformar el model agroalimentari.
- Per cada producte es podrà conèixer quins han estat els ingredients emprats, de quin producto o productors provenen aquests ingredients, i quin és el preu que s’ha pagat al productor per aquell ingredient (preu en origen).
- Per cada productor es podrà conèixer la ubicació de l’explotació, així com informació descriptiva de les activitats de l’explotació.
5) Explicar que els SALARIS són DIGNES, HORITZONTALS i PARITARIS, i que tots els beneficis es reinverteixen per seguir transformant el model, perquè aquí ningú no s’enriqueix, sinó que tothom hi posa l’ànima. FER-HO PERQUÈ S'HI CREU, sense esperar res a canvi. Fer-ho sense cap ànim de lucre.
- Un projecte on els salaris es troben limitats per allò que estableix l’assemblea general del Col·lectiu Eixarcolant, i on el salari mínim es situa en 1.200 €, clarament per sobre del que el que estableix la legislació actual, i on el salari màxim és de 1.400 € mensuals, de tal forma que pràcticament no existeix escalat salarial.
- Un projecte sense ànim de lucre, que vol dir que no hi ha ni primes, ni pagues extres, ni repartiment de beneficis entre els socis, sinó que tots els beneficis es destinen, íntegrament a fer avançar el projecte, amb noves accions, campanyes o ideés, teixint xarxa amb els productors i transformadors que fan de proveïdors, i contribuint així a seguir transformant el model agroalimentari.
- Un projecte que és fruit de l’esforç de molta gent, que crea xarxa i comunitat. I que és la constatació que entre totes i tots podem assolir allò que potser només havíem somiat.
Why this is important
LA NECESSÀRIA TRANSFORMACIÓ DEL MODEL AGROALIMENTARI. ARGUMENTS
A la societat de consum actual, els vincles entre productor i consumidor són pràcticament inexistents, i el capitalisme verd i el greenwhashing han esdevingut estratègies cada cop més habituals en la comunicació i el màrqueting. Alhora, estem envoltats d’un territori amb un gran potencial de generar economia local, forta, diversa, sostenible de debò, innovadora, i que capti talent, però que tanmateix cada dia que passa veu desaparèixer pagesos i ramaders, perd biodiversitat, i perd població.
L’emergència climàtica, el despoblament rural, la crisi de la biodiversitat, la manca d’oportunitats per als i les joves, l’increment constant de la mida mitjana de les explotacions agràries, l’elitització dels productes ecològics, la pèrdua de sobirania alimentària, la globalització agroalimentària, i uns preus en origen irrisoris fixats pel mercat global, són alguns dels molts factors que posen de relleu la necessitat de repensar el model agroalimentari a nivell de país.
En termes de dades, i segons les xifres facilitades per l’Idescat i el Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural, el 52,3% de la superfície de Catalunya està declarada com a superfície agrària. Tanmateix, aquesta superfície dona feina a tan sols l’1,39% de la població activa (46.500 persones) , el que equival a una persona ocupada per cada 36,1 ha agrícoles.
Aquestes xifres poden ser explicades per diversos indicadors, com l’Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD), que mesura la diferència de preu que reben els productors i l’import final que paga el consumidor per aquell producte, que de mitjana es situa al voltant de 5, amb casos en que arriba a 10, com per exemple les patates o els cítrics. És a dir, el preu que paguen els consumidors multiplica entre 5 i 10 el que han rebut els productors. Com més baix és el preu en origen, menys marge per kg hi ha, i per tal que una explotació sigui viable l’única opció que li queda és fer més quilograms. Aquest és un dels factors que expliquen el perquè cada cop hi ha menys explotacions agrícoles, i les que hi ha cada cop són més grans.
Un altre indicador que mostra xifres molt preocupants és el fet que només el 10% de la superfície agrària catalana està gestionada per persones menors de 40 anys. Cal sumar-hi la dada que només 20 cultius representen el 91% de la superfície agrària catalana. Aquests indicadors, de caire productiu, evolucionen en paral·lel als indicadors demogràfics. Tant és així que només el 4,7% de la població viu en zones rurals, tot i que aquestes zones ocupen un 62,8% del territori. Són valors que posen de relleu la necessitat de trencar la inèrcia de les darreres dècades i generar noves dinàmiques que interpel·lin tots els actors implicats en la cadena de valor agroalimentària.
Catalunya és un dels territoris que, en relació a la seva superfície, té una major diversitat paisatgística i biodiversitat. Amb les dades actuals es calcula que hi ha més de 500 espècies i 3.000 varietats que tenen el potencial per generar una agricultura i ramaderia sostenible a tots els nivells, i que seran crucials per transformar el model agroalimentari. Són els elements de base que han de donar lloc a un sector primari econòmicament viable, innovador, que capti població i talent, i que generi cadenes de valor sòlides a escala local. Més encara, han de permetre generar economia i ocupació de qualitat lligada al territori. Segons les estimacions disponibles es calcula que només en termes d’ocupació agrària directa la transformació del model agroalimentari permetria multiplicar per 7 les xifres actuals.
És en base a aquest context que el Col·lectiu Eixarcolant que cal una reflexió a nivell de país sobre quin és el model agroalimentari, territorial i de desenvolupament socioeconòmic que volem construir. Cal fer del sector primari i tot el que en deriva un sector clau i vertebrador del país. Perquè cal ser conscients que els pagesos i ramaders són els jardiners del territori, i per tant d’ells depèn no només la producció alimentària, sinó també el manteniment dels paisatges, la biodiversitat, i els serveis ecosistèmics que el territori ofereix, imperceptibles moltes vegades, intangibles, però alhora imprescindibles pel benestar.
MOTIVACIÓ
Cada dia publicarem un nou argument, un nou "sabies què", per mostrar com de necessari és transformar el model agrialimentari.
-
Sabies què a arreu del món el 90% de la ingesta vegetal prové de tant sols 30 espècies, quan només a Catalunya hi trobem milers de varietats agrícoles tradicionals i 300 espècies silvestres comestibles?
-
Sabies que de mitjana el preu que paguem per un producte fresc (poma, pera, tomàquet o patata) com a consumidores multiplica per 7 el preu que reben els agricultors i agricultores?
-
Sabies que cada cop és més habitual que ens venguin com a sostenibles productes que en realitat no en tenen res? S’anomena capitalisme verd i greenwashing. No només ens han de dir que és sostenible, hem d’exigir poder-ho comprovar.
-
Sabies que als pagesos i pageses cada cop els costa més guanyar-se la vida degut a la globalització del mercat agroalimentari? Per una tona (1.000 kg) de blat els paguen de mitjana 215€, i per tant un pagès cada cop ha de cultivar més superfície per guanyar-se la vida.
-
Sabies que amb varietats tradicionals de blat, adequades per fer farina, pa, pasta o altres usos alimentaris, de la mateixa tona que abans el pagès en rebia 215€ ara en pot fer farina i obtenir-ne més de 1.000 €? Així aquest pagès o pagesa podrà viure dignament amb molta menys superfície, i alhora farà possible que hi hagi més pagesos i pageses.
És per tot això que des del Col·lectiu Eixarcolant fa cinc anys que sembrem les llavors d’un nou futur. I ara ha arribat el moment de fer que aquestes llavors creixin amb més força que mai.
A QUI VA DIRIGIT?
A totes i tots, perquè amb el nostre consum decidim com és el territori que ens envolta i la societat en vivim.
Si volem que tot canviï, siguem amb el nostre dia a dia motors de canvi.
Un projecte per poder saber, de debò, a què estem contribuint amb el nostre consum. Un projecte per fer realitat un nou paradigma agroalimentari: més sostenible, mes just, més social, més saludable, que generi oportunitats i que permeti combatre l’emergència climàtica
Un projecte per totes i tots els que creiem que impossible és no fer res per canviar-ho tot.
Team and experience
EXPERIÈNCIA PRÈVIA
Som una entitat i cooperativa sense ànim de lucre que té per objectiu fomentar un model de producció, distribució i consum d’aliments, i de desenvolupament socioeconòmic, més sostenible, ètic i just, emprant com a eina la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals.
El projecte neix el 2016, i des d’aleshores hem realitzat CENTENARS d’activitats i projectes arreu del país per donar a conèixer les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals com a eina de transformació del model agroalimentari.
Entre els projectes més coneguts hi ha l’organització de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, que enguany arribarà a la 6ª edició, i que ha esdevingut un referent per a tot el sector. També són destacables els “llibres de les plantes silvestres comestibles”, una col·lecció per donar a conèixer les espècies silvestres comestibles i els seus usos; el “Calendari del Bon Consumidor”, del qual enguany serà la quarta edició; i també la comercialització de les llavors d’espècies silvestres comestibles i varietats tradicionals, per tal que tothom qui ho desitgi les pugui cultivar.
Caldria afegir-hi projectes de recerca, d’incidència política, de dinamització territorial, de formació i divulgació, i d’assessoria. Són una suma de peces que en conjunt han de tornar a posar a l’ordre del dia el DEBAT sobre el model agroalimentari i el paper que hi ha de tenir les varietats tradicionals i espècies silvestres.
Si mirem on vam començar i on som ara podem afirmar que en aquests 5 anys hem aconseguit traçar un camí que abans era invisible. Hem aconseguit explicar-lo i compartir-lo, a través de les xarxes socials, els mitjans de comunicació, i la tasca diària de parlar amb tothom. Ara que aquest camí s’ha fet evident als ulls de molta gent, cal que demostrem que es pot traçar i que ens ha de permetre CONSTRUIR UN NOU FUTUR LLIGAT AL TERRITORI.
Per això el projecte que plantegem en aquesta campanya, per demostrar que les espècies i varietats que surten als llibres i al calendari, de les quals conservem i venem llavors, i les que sempre expliquem a xerrades i taller, poden donar lloc a aliments bons, saludables, de qualitat, i totalment sostenibles, i que serà quan això passi que realment ESTAREM TRANSFORMANT EL MODEL AGROALIMENTARI i generant un nou paradigma.
EQUIP
Com indica el propi nom, el Col·lectiu Eixarcolant és el resultat de la SUMA de les moltes PERSONES que d’una o altra forma, són part del projecte: socis i sòcies, voluntaris i voluntàries, membres de la junta, responsables de les diferents línies de treball, i simpatitzants.
Entre totes i tots formem la comunitat Eixarcolant, on des de la diversitat i escampats arreu del territori dediquem els nostres esforços a construïr un model agroalimentari i de desenvolupament socioeconòmic que generi un impacte positiu a tots els nivells i permeti construir un futur millor.
Actualment som 600 socis i sòcies, organitzats mitjançant 19 nodes locals repartits arreu del país. La junta de l’entitat, que es reuneix mensualment amb reunions obertes a tots els socis i sòcies, està formada per 15 persones. A banda hi ha les comissions de treball, i l’equip dedicat al dia a dia dels projectes. L’entitat està presidida per Marc Talavera Roma, doctor en biologia especialitzat en etnobotànica, agroecologia, i comunicació científica. La seu central del projecte es troba al petit poble de Jorba, al costat d'Igualada. Totes les activitats es duen a terme sense ànim de lucre.